Un estudi destaca el paper del suport educatiu i la relació terapèutica en el tractament del dolor cervical crònic
La personalització dels tractaments, el suport educatiu continuat i una bona relació amb els professionals de la salut són factors determinants perquè les persones amb dolor cervical crònic mantinguin l’adherència als programes de rehabilitació. Ho conclou un estudi elaborat per personal investigador vinculat a UManresa, encapçalat per l'investigador predoctoral Ivan Palahí-Calsina, membre de l’AIR MOVhE i del grup de recerca SEaHM de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, i amb la participació de les docents del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, Júlia Jubany i Olga Borao.
La recerca ha analitzat quines barreres dificulten el seguiment dels programes que combinen educació en neurociència del dolor i exercici terapèutic, dues de les estratègies més utilitzades actualment per abordar el dolor cervical crònic. Els resultats mostren que l'èxit d'aquestes intervencions no depèn només de factors organitzatius, sinó també de la manera com les persones entenen el tractament, interpreten els símptomes i se senten acompanyades durant el procés de rehabilitació.
L'estudi es va dur a terme amb la participació de 63 persones amb dolor cervical crònic ateses en dos centres d'atenció primària de Catalunya. Mitjançant una metodologia que combina tècniques quantitatives i qualitatives, les persones participants van identificar, classificar i valorar les dificultats que havien experimentat a l'hora de seguir un programa grupal basat en educació en dolor i exercici terapèutic.
A partir de les seves aportacions, l'equip investigador va identificar quatre grans grups de barreres: l'adequació i adaptació del programa, l'organització i el format, la informació i el suport educatiu, i la relació terapèutica. Les dificultats relacionades amb l'adaptació dels exercicis i dels continguts a les necessitats de cada persona van ser les que van obtenir una valoració més elevada tant pel que fa a la seva importància com a la seva freqüència.
La recerca també evidencia que factors com l'edat o el grau d'assistència al programa poden influir en la percepció d'aquestes barreres. Les persones més joves van donar més importància als aspectes relacionats amb l'organització i la informació rebuda, mentre que les persones amb una assistència inferior al 70% van assenyalar més dificultats vinculades a la comprensió del tractament.
Segons les conclusions de l'estudi, per millorar l'adherència als programes de rehabilitació cal anar més enllà dels aspectes organitzatius i tenir en compte la necessitat de personalitzar les intervencions, adaptar la progressió dels exercicis a les característiques de cada persona i mantenir un acompanyament educatiu durant tot el procés terapèutic.
Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista Clinical Rehabilitation, una de les publicacions internacionals de referència en l'àmbit de la rehabilitació. L'article, titulat Barriers to adhering to a pain neuroscience education and therapeutic exercise programme in people with chronic neck pain: A mixed-methods study, també ha comptat amb la participació d'Albert Espelt, investigador del Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBER); de Joan Viladomat-Sallés, professional del Servei de Rehabilitació d'Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, i de l'Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC); i de Sonny Bettagnier, també vinculat al Servei de Rehabilitació d'Althaia i a l'IRIS-CC.