Només la formació de postgrau o específica en dolor afavoreix que els fisioterapeutes adoptin models basats en el paradigma biopsicosocial, l’enfocament recomanat per l’evidència científica en el tractament del dolor lumbar. Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la revista Retos titulat Spanish physiotherapists’ explanatory models regarding low back pain and its associated factors, elaborat per quatre docents de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i un de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’article, que té com a investigadora principal la coordinadora del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, Júlia Jubany Güell, evidencia que bona part dels fisioterapeutes espanyols encara utilitzen un model biomèdic, que associa el dolor exclusivament a alteracions físiques. Aquest enfocament, que ha estat desbancat per l’evidència científica, pot contribuir a la cronificació del dolor i a resultats clínics menys favorables.

Una mostra de 204 fisioterapeutes de l’Estat espanyol

L’article és resultat de l’anàlisi dels models explicatius de 204 fisioterapeutes que exerceixen a l’Estat espanyol, una mostra diversa tant pel que fa a l’edat com a la trajectòria professional i la formació. La majoria de professionals que han contribuït a l’estudi tenen entre 31 i 45 anys, i hi ha una presència femenina superior a la masculina. L’experiència professional també és heterogènia, amb fisioterapeutes que van des de perfils joves fins a professionals amb més de 25 anys de trajectòria.

Pel que fa al nivell formatiu, més de la meitat disposen d’estudis de postgrau, mentre que la resta tenen el títol de diplomatura o de grau en Fisioteràpia. Així mateix, el treball ha permès analitzar la formació específica en dolor d’aquest col·lectiu i ha constatat que una part important de professionals afirma haver-ne rebut poca o cap, mentre que un percentatge menor compta amb més de 40 hores d’especialització en aquest àmbit.

La importància de fer canvis en la formació universitària

Les dades indiquen que l’educació de postgrau s’associa a un canvi significatiu cap a models biopsicosocials, és a dir, a una mirada que entén el dolor no només des d’una perspectiva anatòmica o estructural, sinó també des de factors psicològics i socials que influeixen en cada persona. En canvi, tenir només estudis de diplomatura o de grau en Fisioteràpia no comporta aquesta ampliació de perspectiva. De fet, només els fisioterapeutes amb estudis de postgrau mostren diferències estadísticament significatives respecte als que disposen d’un títol universitari, especialment pel que fa al models explicatius que vinculen el dolor a dany estructural o que reforcen la por al moviment. La recerca també apunta que rebre més de 40 hores de formació específica en dolor redueix de manera notable aquest model explicatiu i afavoreix actituds més alineades amb les guies clíniques actuals.

Un altre aspecte destacat és que els fisioterapeutes amb més de 25 anys d’experiència tendeixen a mantenir models explicatius més propis del model biomèdic, fet que posa de manifest la necessitat de formació contínua per actualitzar coneixements al llarg de la carrera professional. Aquesta necessitat és especialment rellevant tenint en compte que el dolor lumbar és, avui dia, la primera causa de discapacitat al món, i que les guies internacionals recomanen un abordatge biopsicosocial que integri factors físics, psicològics i socials.

Les persones que han elaborat el treball destaquen que la formació universitària de grau hauria d’incorporar més estratègies pedagògiques que ajudin a reinterpretar el dolor en clau biopsicosocial, així com assegurar que el professorat disposi d’eines actualitzades per ensenyar aquest canvi de paradigma. En canvi, els estudis de postgrau emergeixen com un espai on els professionals revisen i actualitzen la seva pràctica segons l’evidència més recent, fet que explica el seu impacte en l’adopció de models menys biomèdics.

La investigació està signada per Júlia Jubany, coordinadora del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i investigadora principal; pels docents de la mateixa facultat Olga Borao, Daniel Patón i Mireia Campoy-Vila; i per Albert Espelt, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un enfocament inclòs en el programa del grau en Fisioteràpia d’UManresa

Els resultats de l’estudi mostren que, en el conjunt de l’Estat, el model biomèdic continua molt arrelat entre els fisioterapeutes, fins i tot entre els més joves. En aquest context, Júlia Jubany defensa que les universitats tenen un paper clau per accelerar el canvi: «Calen universitats que formin els futurs fisioterapeutes competents en abordatge biopsicosocial per afavorir un canvi en la professió. a UManresa, l’hem incorporat i aquesta és una bona notícia». Per això, subratlla el compromís d’aquest campus a l’hora d’incorporar aquest enfocament de manera estructural en el grau en Fisioteràpia: «De forma general, a Espanya, les persones, quan acaben els seus estudis de fisioteràpia, encara arrosseguen molt el model biomèdic. Hem de ser conscients que també la societat manté encara aquest enfocament i això té un efecte important en el paradigma terapèutic dels nous titulats. Crec que la Universitat és qui ha d’empènyer perquè aquest paradigma canviï. Nosaltres estem treballant en aquest sentit, n’estem molt convençuts i així ho reflexa el nostre programa». Jubany reivindica així que el model formatiu d’UManresa respon de manera directa a una necessitat real i actual del sistema espanyol de fisioteràpia.