Renata da Palma, investigadora i docent del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut d’UManresa, ha dut a terme una estada de recerca al Brasil durant la qual ha contribuït a desenvolupar un nou tipus de material en forma de gel que imita l’entorn del pulmó. Aquest avenç permet recrear al laboratori condicions més semblants a les del cos humà i obre noves possibilitats per estudiar millor malalties respiratòries com la MPOC (EPOC) i avançar en la recerca de noves teràpies.

L’estada, realitzada entre l’1 de febrer i el 30 d’abril i finançada mitjançant l’ajut José Castillejo, s’ha desenvolupat a l’Instituto do Coração (InCor) de l’Hospital das Clínicas de la Facultat de Medicina de la Universidade de São Paulo (FMUSP), un centre de referència internacional en cirurgia toràcica i trasplantament pulmonar. Durant aquest període, la investigadora s’ha integrat en l’equip vinculat al trasplantament pulmonar, en un entorn amb infraestructura avançada per a la recerca en biomaterials.

El projecte s’ha centrat en la transformació de matriu extracel·lular pulmonar descel·lularitzada —l’estructura que dona suport i envia senyals a les cèl·lules— en un hidrogel biomimètic. Aquest material, amb una textura similar a un gel i una elevada capacitat de retenir aigua, permet recrear parcialment l’ambient natural del pulmó i facilita el creixement de cèl·lules en condicions més properes a les del cos humà.

El treball s’ha estructurat en diverses fases, que inclouen la preparació i el processament de la matriu extracel·lular, el desenvolupament i la caracterització del biomaterial, així com una primera avaluació de la seva compatibilitat amb cultius cel·lulars. Com a resultat principal, s’ha aconseguit obtenir un hidrogel funcional, que es perfila com una eina prometedora per a la recerca biomèdica.

Aquest desenvolupament obre noves vies per estudiar els mecanismes de malalties pulmonars cròniques en entorns més fisiològics i també per avançar en aplicacions d’enginyeria de teixits i medicina regenerativa. Entre els possibles usos futurs, destaquen la creació de models més complexos de teixit pulmonar o el desenvolupament de biomaterials per a bioimpressió 3D.

El projecte tindrà continuïtat a través d’una col·laboració entre UManresa i la Universidade de São Paulo, amb l’objectiu de seguir aprofundint en la caracterització del material i explorar-ne noves aplicacions en recerca i innovació biomèdica.