Escola d'Estiu

*Si és per un equip educatiu sencer és poden pactar els dies, horaris i fer-ho a la pròpia escola

Introducció

En el món en què vivim, estar en contacte amb la natura de vegades es converteix en un fet molt aïllat que queda en el no-res.

A l’escola, com podem apropar la natura als espais? Podem crear a partir d’elements naturals i reciclats que, a més a més d’educar en la sostenibilitat, mostren respecte cap a la natura i el món que ens envolta.

En aquest taller pràctic sortirem a l’exterior. Caminant una mica, qualsevol escola té un entorn més natural: de bosc, de platja... I si portem els materials d’aquests entorns propers i fem propostes d’art amb ells? És una oportunitat per conèixer tècniques i recursos que ens apropen a un art més primitiu, que podem portar a terme amb infants de 0 a 6 anys.

Objectius

• Conèixer tècniques artístiques per treballar amb infants.
• Ampliar el repertori de materials a l'hora de pensar en propostes artístiques.
• Fomentar els entorns naturals com a font d'aprenentatge.
• Conèixer l'entorn proper de les escoles a través de propostes artístiques

Requisits d'accés

Educadores, mestres i/o direccions d’escola bressol

Adreçat a:

Educadores, mestres i/o direccions d’escola bressol

Programa

• Tècnica d’impressió amb el sol.
• Tècnica tenyir amb flors i fulles.
• Tècnica d’estampació amb flors i fulles.

Metodologia

Primera sessió

Coneixerem l’entorn proper de la nostra escola i recollirem elements naturals per utilitzar-los en propostes artístiques.

Alguns d’aquests elements ens serviran per mostrar la tècnica d’impressió amb el sol.

D’altres els farem servir per extreure’n pigment i tenyir diferents suports.

Facilitarem el material per poder assecar flors per a la sessió posterior.

Segona sessió

Recuperarem les impressions al sol i les "revelarem".

Compartirem les experiències de recollida d’elements naturals i els utilitzarem per dur a terme la tècnica d’estampació sobre paper i tela.

Debatrem sobre com utilitzar aquestes tècniques en l’etapa infantil.

Avaluació

Al final de la ultima sessió es farà una petita dinàmica on a través d’una avaluació figuro analògica.

Introducció

L’art sempre ha esdevingut una forma d’explorar la nostra interioritat, de treure a la llum les llums i les ombres i de descobrir en ambdues la seva bellesa singular.

Ser mestre, docent o educador és una tasca que demana una doble mirada contínua: una posada en el nostre interior i l’altra en la dels infants i joves amb qui compartim l’aula.

Sovint, la demanda curricular dona poc espai a l’exploració de la interioritat, fet que es transforma en conflictes que dificulten el propi procés d’aprenentatge. Amb aquesta formació trobaràs i experimentaràs eines, a través de l’expressió plàstica, el joc, l’art i l’educació de la mirada, per posar el focus en aquells punts que et facilitin cocrear, amb els i les alumnes, un clima de benestar a l’aula, sigui quina sigui la matèria curricular que hagis de desenvolupar.

El propòsit és crear un espai on gaudir i aprendre plegats, i construir una motxilla amb recursos senzills -tant pel que fa als materials com al temps d’aplicació- des de la creativitat i l’art, per aplicar a l’aula amb la finalitat de facilitar la connexió dels i les alumnes amb si mateixos i amb els altres.

Objectius

• Aportar eines artístiques i plàstiques senzilles per aplicar a l’aula amb els alumnes.
• Oferir un espai segur per a l’autoexploració i expressió emocional mitjançant els procés creatiu.
• prendre com l’art i la bellesa, en un sentit ampli, ens poden ajudar a dur a terme amb mes harmonia la tasca docent.
• Observar el fort impacte de les imatges, tant les visuals com les que generen les nostres paraules, en la pròpia valoració personal.
• Comprendre com els processos creadors desenvolupen vincles saludables i enriquidors.
• Facilitar la integració de pensament, emoció i acció necessari per a qualsevol aprenentatge.

Adreçat a:

Mestres i docents de primària i secundària (1r i 2n ESO).

Programa

1. Què és l’artteràpia?

• Breu introducció històrica.
• Recursos inspirats en l’artteràpia per implementar a l’aula. La importància de la mirada.

2. Les emocions i l’educació.

• L’art com a eina d’expressió. Connecto amb l’emoció m’obro a l’aprenentatge.

3. El procés creatiu. El teu cervell creatiu.

• Estils de pensament: convergent, divergent, lateral, irradiant.
• Eines i recursos per transformar l’educació: art thinking, efecte medici, els sis barrets per pensar, ...

Metodologia

La sessió s’estructura en una dinàmica dialògica entre teoria i pràctica.

És fonamentalment pràctica i participativa. Des del primer moment es proposarà una activitat d’experimentació, una nova manera de trobar-se amb l’aula i amb l’espai d’experimentació i aprenentatge.

L’objectiu és que els docents experimentin diversos recursos que després puguin implementar a l’aula amb els i les alumnes. La formació està pensada perquè hi hagi una alta transferència al lloc de treball.

Hi haurà una part de fonamentació teòrica de tot allò que anem desenvolupant i construint a la sessió. Serà una teoria en format de «tast». Es presentaran diversos recursos i enfocaments teòrics entorn de l’educació, la creativitat i l’art com a via de transformació. S’oferirà bibliografia i recursos audiovisuals per a qui ho desitgi pugui aprofundir.

Els recursos no són específicament per desenvolupar a les matèries relacionades amb l’art i l’expressió plàstica. Seran útils per iniciar o tancar qualsevol classe, de qualsevol matèria, o bé en accions de tutoria.

No hi haurà treball per desenvolupar a casa. Tot es durà a terme a l’espai compartit.

Avaluació

L’avaluació serà la pròpia participació a l’aula. En cas que sigui necessari per a la justificació acadèmica, puc elaborar un test que es realitzi al final de la formació. En cas que no sigui necessari, el mateix procés de participació i creació a l’aula esdevindrà un exercici d’autoavaluació.

Introducció

Aquest curs ofereix al professorat una formació completa i pràctica sobre l'assetjament escolar, amb un enfocament actual i profund que n’abasta la comprensió, la detecció precoç, la prevenció i la intervenció dins dels centres educatius.

L’assetjament escolar és un fenomen complex que va molt més enllà de les conductes visibles. Per això, al llarg de la formació aprendreu a entendre les dinàmiques de grup, els factors de risc i de protecció, i el paper clau que exerceixen tots els agents educatius implicats en la convivència escolar.

La formació combina una teoria clara i rigorosa amb activitats pràctiques i reflexives que us permetran traslladar immediatament els continguts a situacions reals d'aula. L'objectiu és que desenvolupeu una mirada més crítica, conscient i professional, capaç de generar un impacte real en el dia a dia del centre.

Si voleu millorar la convivència a la vostra aula, sentir-vos més preparats i preparades davant situacions d'assetjament i contribuir activament al benestar emocional del vostre alumnat, aquest curs és per a vosaltres.

Objectius

• Comprendre què és l'assetjament escolar i diferenciar-lo d'altres situacions de convivència.
• Identificar les diferents tipologies d'assetjament i els rols implicats.
• Detectar de manera precoç els senyals d'alerta en l'alumnat.
• Analitzar els errors més freqüents en la detecció de l'assetjament escolar.
• Conèixer estratègies preventives basades en la convivència positiva i l'educació emocional.
• Desenvolupar eines per fomentar la cohesió de grup i reduir situacions de risc.
• Aplicar protocols d'intervenció educativa davant situacions d'assetjament escolar.
• Promoure la coordinació entre docents, famílies i comunitat educativa.

Adreçat a:

Docents d’educació infantil i primària, i altres professionals de l’àmbit educatiu interessats en la millora de la convivència escolar i la prevenció de l’assetjament.

Programa

Mòdul 1. Comprendre l’assetjament escolar

• Definició d’assetjament escolar.
• Diferència entre conflicte i assetjament.
• Tipologies d’assetjament.
• Rols implicats (víctima, agressor i observadors).
• Anàlisi de casos pràctics.

Mòdul 2. Detecció precoç

• Senyals d’alerta (emocionals, conductuals i socials).
• Errors freqüents en la detecció.
• Importància del registre i observació sistemàtica.
• Instruments d’avaluació i detecció.

Mòdul 3. Prevenció de l’assetjament escolar

• Factors de risc i protecció i educació emocional com a eina preventiva
• Cohesió de grup, prevenció del Ciberassetjament i paper del docent en la convivència)
• Factors de risc i factors de protecció.
• Educació emocional com a eina preventiva.
• Cohesió de grup i dinàmiques d’aula.
• Prevenció del ciberassetjament.
• Paper del docent en la convivència.

Mòdul 4. Intervenció educativa i marc normatiu

• Principis d’intervenció educativa.
• Protocols d’actuació.
• Actuació amb víctima, agressor i grup classe.
• Coordinació amb famílies i equips docents.
• Seguiment del cas i documentació.
• Marc normatiu i responsabilitats del centre.

Metodologia

(Estructura teoricopràctica de les sessions)

El curs es fonamenta en una metodologia presencial d’aprenentatge vivencial. Els participants analitzaran casos reals, treballaran de manera cooperativa i simularan situacions professionals pròpies del context educatiu, amb l’objectiu de desenvolupar un criteri docent per a la detecció i la intervenció de l’assetjament escolar. La proposta formativa es complementa amb una base teòrica breu i funcional, que aporta els conceptes clau necessaris per comprendre el fenomen de l’assetjament escolar i orientar l’anàlisi, la reflexió i la presa de decisions en situacions educatives reals.

Mòdul 1

El desenvolupament del Mòdul 1 es basa en una metodologia presencial, teoricopràctica i vivencial, orientada a la construcció de criteri professional per a la comprensió i l’anàlisi de l’assetjament escolar.

La part teòrica s’articula mitjançant una exposició breu i estructurada, centrada en els conceptes fonamentals del mòdul: la definició d’assetjament escolar, les diferències entre conflicte i assetjament, les tipologies d’assetjament i els rols implicats (víctima, agressor i observadors). Aquesta base conceptual permet establir un marc comú de referència per a l’anàlisi posterior.

A partir d’aquesta base teòrica, es desenvolupa un enfocament eminentment pràctic basat en l’aprenentatge actiu, l’anàlisi de casos i la simulació de situacions reals del context educatiu.

La metodologia inclou dinàmiques d’activació inicial mitjançant una pluja d’idees sobre la conceptualització de l’assetjament escolar, afavorint la reflexió i la detecció d’idees prèvies.

Posteriorment, es realitza una anàlisi guiada de situacions reals o adaptades, amb l’objectiu de diferenciar de manera fonamentada entre conflicte i assetjament escolar, utilitzant criteris objectius d’anàlisi.

El treball cooperatiu en grups permet la classificació i interpretació de diferents casos pràctics, fomentant el contrast de perspectives i la construcció compartida del coneixement.

Així mateix, s’incorpora la simulació de rols (víctima, agressor i observadors), mitjançant tècniques de role-playing, amb la finalitat de comprendre la dinàmica relacional de l’assetjament escolar i el paper del grup en el seu manteniment o en la intervenció.

El mòdul finalitza amb un espai de reflexió orientat a analitzar l’impacte emocional i educatiu de l’assetjament escolar, afavorint la presa de consciència professional.

Com a complement, es proposa una activitat de treball autònom en què l’alumnat analitza casos addicionals, identifica si es tracta de conflicte o d’assetjament i justifica la seva decisió a partir dels criteris treballats a la sessió.

Mòdul 2

El desenvolupament del Mòdul 2 es fonamenta en una metodologia presencial, teoricopràctica i vivencial, orientada a millorar la capacitat del professorat per a la detecció precoç de possibles situacions d’assetjament escolar.

La part teòrica es desenvolupa mitjançant una exposició breu i funcional, centrada en la identificació de senyals d’alerta emocionals, conductuals i socials, així com en els errors més freqüents en la detecció de l’assetjament escolar per part del professorat. Aquesta base conceptual permet establir criteris clars d’observació en el context educatiu.

A partir d’aquesta base teòrica, el mòdul adopta un enfocament eminentment pràctic basat en l’anàlisi de casos, l’observació guiada i la simulació de situacions reals.

S’inicia amb dinàmiques d’activació que presenten casos sorpresa, amb l’objectiu d’estimular l’observació i l’anàlisi immediata d’indicis potencials d’assetjament escolar.

Posteriorment, es desenvolupen activitats d’anàlisi de senyals, en què els participants classifiquen indicadors emocionals, conductuals i socials en diferents situacions, afavorint la identificació estructurada de patrons de risc.

El treball pràctic es complementa amb l’anàlisi de vídeos o casos narrats, en què cal detectar senyals d’alerta, facilitant l’aplicació dels coneixements teòrics a contextos reals.

Així mateix, es realitza un debat guiat centrat en els errors habituals del professorat en la detecció de l’assetjament escolar, promovent la reflexió crítica i la millora de la pràctica docent.

El mòdul inclou també una simulació docent, en què els participants han de decidir com actuar davant situacions ambigües, desenvolupant la presa de decisions professionals en contextos d’incertesa.

Com a complement, es proposa un treball autònom consistent en la realització d’un qüestionari tipus test per consolidar els continguts del mòdul, juntament amb una reflexió personal sobre possibles errors de percepció o d’actuació en la detecció de l’assetjament escolar.

Mòdul 3

El desenvolupament del Mòdul 3 es basa en una metodologia presencial, teoricopràctica i vivencial, orientada a la prevenció de l’assetjament escolar a través del treball sobre els factors de risc i de protecció, l’educació emocional, la cohesió de grup i la prevenció del ciberassetjament.

La part teòrica es desenvolupa mitjançant una exposició breu i aplicada, centrada en la identificació dels factors de risc i de protecció en el context educatiu, el paper de l’educació emocional com a eina preventiva, la cohesió del grup classe, els fonaments del ciberassetjament i el paper del docent en la prevenció i la intervenció educativa.

A partir d’aquesta base teòrica, el mòdul adopta un enfocament eminentment pràctic basat en dinàmiques vivencials, el treball cooperatiu, la simulació i el disseny d’intervencions educatives.

En primer lloc, es desenvolupa una activitat de construcció col·laborativa del coneixement mitjançant l’elaboració de mapes conceptuals sobre els factors de risc i de protecció, afavorint una comprensió estructurada dels elements que incideixen en la convivència escolar.

Posteriorment, es treballa la dimensió emocional a través de dinàmiques vivencials d’identificació i expressió d’emocions, complementades amb activitats de role-playing orientades a la gestió emocional en situacions de conflicte.

El mòdul inclou també el disseny d’activitats d’educació emocional aplicables a l’aula, amb l’objectiu de transferir els continguts a la pràctica docent.

En la segona part del mòdul, es treballa la prevenció des d’una perspectiva de grup, mitjançant dinàmiques cooperatives orientades a la cohesió del grup classe i a l’anàlisi de possibles factors de risc dins del propi context educatiu.

A més, s’analitzen casos pràctics de ciberassetjament, treballats en grup, amb la finalitat de desenvolupar estratègies de detecció i d’intervenció educativa.

Finalment, es dissenya un pla preventiu com a inici d’un projecte global, integrant els continguts treballats i orientant-lo a la seva aplicació en el centre educatiu.

Com a complement, es proposa un treball autònom en què el professorat ha de dissenyar i avançar en una estratègia preventiva completa aplicable al seu context d’aula o de centre.

Mòdul 4

El desenvolupament del Mòdul 4 es basa en una metodologia presencial, teoricopràctica i vivencial, orientada a la intervenció educativa davant situacions d’assetjament escolar, així com a l’aplicació de protocols d’actuació i a la coordinació entre agents educatius.

La part teòrica es desenvolupa mitjançant una exposició breu i aplicada, centrada en els protocols d’actuació davant l’assetjament escolar, les fases d’intervenció educativa amb la víctima, l’agressor i el grup classe, així com el marc normatiu i la importància de la coordinació entre professionals i serveis educatius.

A partir d’aquesta base teòrica, el mòdul adopta un enfocament pràctic centrat en l’anàlisi de situacions reals, la simulació d’intervencions i la transferència dels continguts a la pràctica docent.

El mòdul s’inicia amb la visualització d’un vídeo relacionat amb l’assetjament escolar, que serveix com a punt de partida per a l’anàlisi posterior de les situacions observades.

Posteriorment, es realitza una anàlisi guiada del cas, en què els participants identifiquen els rols implicats, detecten possibles errors d’intervenció i reflexionen sobre les actuacions educatives adequades.

A continuació, es desenvolupa una simulació d’intervenció educativa, en què els participants han d’activar un protocol d’actuació pas a pas, prenent decisions professionals en relació amb la víctima, l’agressor i el grup classe, així com en la coordinació amb altres agents educatius.

El mòdul inclou també la presentació dels projectes preventius dissenyats en el mòdul anterior, afavorint la transferència dels continguts treballats cap a estratègies concretes d’intervenció i de prevenció en el context educatiu.

Finalment, es realitza un espai de reflexió orientat a identificar els aprenentatges clau del mòdul i a facilitar-ne l’aplicació directa a l’aula i al centre educatiu.

om a complement, es proposa un treball autònom consistent en el lliurament final d’un projecte global d’estratègia preventiva i d’intervenció educativa aplicable al seu context professional.

Avaluació

L’avaluació es basa principalment en la participació activa durant les sessions, la implicació en les activitats pràctiques, la qualitat de l’anàlisi de casos i la capacitat de reflexió crítica davant situacions educatives complexes. Es tindrà en compte l’evolució progressiva del criteri professional al llarg del curs, especialment en la diferenciació entre conflicte i assetjament escolar i en la presa de decisions educatives.

A més, es valorarà la resolució de situacions simulades i l’aplicació dels continguts treballats en les activitats pràctiques, en què els participants hauran de demostrar la seva capacitat d’observació, d’anàlisi i d’intervenció educativa. El projecte final constitueix també un element clau de l’avaluació, ja que permet integrar de manera global els aprenentatges del curs mitjançant el disseny d’una estratègia preventiva i d’intervenció educativa aplicable al seu context professional.

Introducció

Un taller molt dinàmic per conèixer recursos musicals adreçats a la primera infància i alhora crear-ne de nous.

Objectius

• Conèixer i valorar varietat de recursos musicals adreçats a l’etapa infantil, tant pel què fa varietat d’instruments i sonoritats com per tipologia del propi recurs.
• Fomentar la creació de nous recursos adaptats a les necessitats específiques de cada alumna i/o projecte.
• Afavorir l’educació musical com a eina de desenvolupament expressiu quotidià.

Adreçat a:

Principalment a mestres i educadores de l’etapa infantil però també a tota persona interessada en la música per infants

Programa

• Instruments i sonoritats: ukelele, guitarra, acordió diatònic, percussió.
• Cançons i jocs de falda.
• Jocs dansats.
• Danses senzilles.
• Cançons mimades.
• Tècniques creatives aplicades a la creació de cançons.

Metodologia

Farem una primera part en què, per treure la mandra i activar-nos, coneixerem algunes cançons i instruments (guitarra, ukelele, acordió diatònic, percussions, jocs de falda, cançons mimades, cançons de moviment, jocs dansats...), tot introduint alguns conceptes de l’animació musical.

En una segona part, i a través del treball en petits grups i amb el suport del formador, crearem un seguit de cançons noves i totalment originals, basades en les temàtiques que les persones participants considerin, tenint en compte la seva experiència i, sobretot, les mancances que detectin en el seu dia a dia.

Enregistrarem les cançons i, posteriorment, se’n farà un recull tant del text (cançoner) com dels àudios, que es farà arribar a totes les persones participants.

Avaluació

• Participació, implicació i motivació de les participants.
• Idoneïtat dels recursos presentats.
• Nivell d'adequació dels recursos creats.

Introducció

Aquest curs de formació està dissenyat per a mestres i professionals de l’educació que volen explorar com la pedagogia sistèmica pot transformar les seves pràctiques a l’aula. S’adreça especialment a mestres d’educació infantil, primària i secundària, amb un enfocament pràctic i vivencial. A través d’aquest curs, els participants podran comprendre com els sistemes als quals els infants pertanyen —com la família, l’entorn social i les dinàmiques emocionals— influeixen profundament en les relacions dins de l’aula.

Reflexionarem sobre com els mestres poden intervenir per ajudar els alumnes a trobar un lloc més sa i equilibrat dins del seu context educatiu. Mitjançant una visió sistèmica, explorarem com les dinàmiques familiars i socials impacten en el desenvolupament dels infants i com aplicar eines per millorar la relació entre els diferents sistemes que envolten l’infant, tant a l’aula com en el seu entorn familiar.

El curs presenta eines i dinàmiques pràctiques que els mestres podran experimentar en primera persona abans d’aplicar-les amb els seus alumnes. Es mostraran tècniques per gestionar les relacions a l’aula des d’un enfocament més integrador i respectuós, i s’aprendrà a crear espais d’aprenentatge més saludables i equilibrats. A més, es donaran exemples concrets de com integrar els principis bàsics de la pedagogia sistèmica i les tècniques de l’autopoiesi per crear entorns educatius més harmònics.

Aquesta formació permetrà als participants adquirir eines clau i adaptables a les seves pròpies realitats educatives, facilitant la connexió entre els alumnes i les seves famílies per millorar el benestar emocional i l’aprenentatge.

Objectius

1. Adquirir els fonaments de la pedagogia sistèmica: Comprendre els principis bàsics de la pedagogia sistèmica i el seu impacte en les dinàmiques educatives.

2. Entendre l’autopoiesi i les lleialtats familiars: Conèixer el concepte d’autopoiesi de Humberto Maturana i com les lleialtats familiars i socials influeixen en el comportament i les relacions dins l’aula.

3. Desenvolupar habilitats per crear sistemes educatius sans: Aplicar dinàmiques i eines pràctiques per establir un entorn educatiu saludable, basat en els pilars d’un sistema equilibrat i respectuós.

4. Fomentar un acompanyament pedagògic respectuós: Aprendre els cinc principis essencials per acompanyar els alumnes de manera eficaç, amb un enfocament respectuós i clar en les relacions entre mestres, alumnes i famílies.

5. Integrar eines pràctiques a l’aula: Aplicar els coneixements adquirits en situacions reals d’aula, garantint que els participants puguin implementar les eines de manera immediata en els seus contextos educatius.

Adreçat a:

Mestres de Primària i Secundària. Professionals de l’educació interessats en integrar la pedagogia sistèmica en la seva pràctica.

Programa

1. Introducció a la pedagogia sistèmica

• Què és la pedagogia sistèmica?
• Principis fonamentals i aplicació en l’àmbit educatiu.
• Com els sistemes (familiar, social, escolar) influeixen en el desenvolupament educatiu dels infants.

2. Autopoiesi de Humberto Maturana

• Comprensió de la teoria de l’autopoiesi i la seva aplicació en el context educatiu.
• Com la interacció entre sistemes influència l'aprenentatge i la dinàmica de l’aula.

3. Lleialtats familiars

• Definició del concepte de lleialtat i com afecta la conducta i les relacions dels alumnes.
• Com identificar i treballar les lleialtats familiars en l’aula per millorar el comportament i l’aprenentatge.

4. Dinàmiques per crear sistemes educatius sans

• Estratègies per establir un entorn educatiu equilibrat i saludable.
• Tècniques per promoure el benestar emocional i el desenvolupament integral dels alumnes.
• Dinàmiques per fomentar relacions respectuoses i saludables a l’aula.

5.Cinc principis per acompanyar en l’educació

• Principis bàsics de l’ajuda segons la pedagogia sistèmica: donar un lloc, acompanyar en la pertinença, explícitació i claredat, equilibri en les relacions i les funcions.

Metodologia

El curs combinarà teoria i pràctica, amb sessions expositives i activitats dinàmiques que permetran als participants integrar els conceptes en situacions concretes de la seva tasca educativa. La metodologia serà participativa i activa, afavorint la reflexió individual i grupal, així com la pràctica de les eines a través de casos reals.

Aquest curs es basa en una metodologia activa i participativa que combina l’aprenentatge vivencial i reflexiu. Cada sessió alterna moments teòrics breus amb activitats pràctiques i dinàmiques perquè els participants puguin experimentar en primera persona les eines i els recursos que després podran aplicar a l’aula.

Els participants tindran l’oportunitat d’experimentar les eines i les dinàmiques abans de posar-les en pràctica amb els seus alumnes, assegurant-se que les entenen i les integren de manera efectiva. Les activitats són senzilles, pràctiques i adaptables, fet que permet una aplicació immediata als diferents nivells educatius.

La metodologia fomenta el treball col·laboratiu, amb espais d’intercanvi d’experiències i de bones pràctiques entre els participants, creant una xarxa de suport i d’enriquiment mutu. A més, es dedicarà temps a la reflexió personal i grupal, en què els participants podran analitzar les seves vivències i integrar-les en la seva pràctica educativa.

Les eines proposades són flexibles i adaptables, cosa que permet aplicar-les en diversos contextos educatius. L’avaluació contínua, mitjançant una retroacció immediata, ajuda els participants a ajustar-se i a millorar al llarg de tot el curs, sense la pressió d’una avaluació final.

Finalment, s’anima els participants a desenvolupar la seva autonomia i creativitat aplicant les eines apreses i generant les seves pròpies idees, fet que els converteix en agents actius del seu aprenentatge. Aquesta metodologia garanteix una connexió directa entre teoria i pràctica, facilitant la implementació immediata dels coneixements adquirits.

Avaluació

L’avaluació es basarà en la participació activa durant les sessions i el desenvolupament d’un treball personal. Els participants hauran de realitzar un treball de reflexió de 2 hores, on aplicaran els conceptes apresos en el curs a la seva realitat educativa. A més, es valorarà l'aplicació de les eines proporcionades per millorar la dinàmica educativa en els seus respectius contextos.

Introducció

Aquest curs proposa una mirada a la ciència com a procés viu, compartit i obert, en què la conversa esdevé l’eix central per pensar, comprendre i investigar el món. Lluny d’entendre la ciència com un conjunt de respostes tancades, el curs posa el focus en el diàleg com a eina pedagògica que permet fer emergir idees, preguntes i hipòtesis, especialment en contextos educatius amb infants.

A partir de situacions reals, el curs convida les participants a reflexionar i a reconèixer el valor de la conversa com a punt de partida per a la indagació. La conversa no es presenta com un moment final de reflexió, sinó com un motor constant que obre camins, genera dubtes i orienta els processos d’aprenentatge.

Al llarg del curs es treballa el paper de la mestra com a facilitadora de situacions d’indagació i generadora de pensament: una figura que observa, pregunta, documenta i dona temps perquè les idees evolucionin. Es reflexiona sobre com formular bones preguntes, com sostenir converses sense dirigir-les i com crear contextos científics —espais, materials i temps— que convidin a pensar, parlar i construir coneixement.

El curs ofereix eines pràctiques per transformar les converses en camins d’indagació, entenent la incertesa, l’error i la diversitat de mirades com a elements essencials del procés científic. A través de l’anàlisi de situacions educatives, exemples concrets i espais de reflexió compartida, les participants podran repensar la seva pràctica i construir una mirada més conscient, respectuosa i rica sobre com s’aprèn ciència.

Aquesta formació permetrà als participants adquirir eines clau i adaptables a les seves pròpies realitats educatives, facilitant la connexió entre els alumnes i les seves famílies per millorar el benestar emocional i l’aprenentatge.

Objectius

• Reconèixer la conversa com a eina clau per a la construcció de coneixement científic, especialment en contextos educatius.
• Aprendre a escoltar, recollir i interpretar les idees dels infants com a punt de partida per a la indagació.
• Desenvolupar habilitats per formular preguntes adequades que promoguin el pensament, el dubte i la curiositat.
• Fomentar una mirada de la ciència com a procés, no com a transmissió de respostes.
• Reflexionar sobre situacions d’aprenentatge on la conversa generi camins d’indagació reals i significatius.
• Acompanyar els processos d’indagació respectant els temps, interessos i hipòtesis dels infants.
• Reflexionar sobre el paper de la mestra com a observadora, acompanyant i generadora de contextos d’aprenentatge.

Adreçat a:

Mestres a partir de segon cicle d’Educació Infantil

Programa

El curs es desenvoluparà en diferents blocs temàtics que combinen la reflexió pedagògica amb l’experiència directa:

La conversa en el marc de la ciència

Què entenem per conversa en contextos científics. Diferència entre parlar, explicar i conversar. La conversa com a espai per fer emergir idees, preguntes i hipòtesis. El diàleg com a motor de comprensió i investigació del món.

Espais, materials i temps per a conversar

Quines característiques han de tenir les situacions per afavorir la investigació? Quins materials, espais i temps cal tenir en compte?

Preguntes en contextos científics

Com identificar preguntes de valor: preguntes obertes, indagadores, investigables, generadora de processos d’investigació... El valor de les preguntes compartides.

El paper de la mestra

Generar contextos d’indagació i investigació. Observar, escoltar i interpretar les converses dels infants

Situacions reals com a punt de partida

L’observació de situacions quotidianes i experiències reals. Emergència d’inquietuds i qüestionaments dels infants.

La documentació

Metodologia

El curs combina sessions de reflexió pedagògica i anàlisi d’experiències reals.. Es proposen dinàmiques individuals i en grup per afavorir l’intercanvi entre mestres i la transferència a la pròpia realitat educativa

Avaluació

L’avaluació del curs es fonamentarà en la reflexió sobre com es pot vincular l’activitat científica a la vida de l’aula, als interessos i necessitats dels infants. A partir de l’anàlisi d’experiències concretes es proposarà un treball de pensament crític que orienti la mirada de les mestres cap a una pràctica més conscient i fonamentada.

Introducció

El disseny 3D és una eina educativa potent per treballar la representació, la creativitat i el pensament espacial. Amb Tinkercad, els alumnes poden crear objectes, escenaris i prototips de manera accessible, integrant continguts de matemàtiques, d’art, de tecnologia i d’expressió personal. El curs ofereix una visió pràctica i aplicable a l’aula, amb una introducció a la impressió 3D com a pas final del procés.

Objectius

• Conèixer les bases del disseny 3D amb Tinkercad.
• Entendre el disseny 3D com a eina de representació i expressió.
• Dissenyar activitats didàctiques aplicables a diferents àrees curriculars.
• Introduir el procés d’impressió 3D i les seves possibilitats educatives.
• Fomentar el pensament espacial, la creativitat i la resolució de problemes.

Requisits d'accés

Coneixements bàsics d’ús d’ordinador. No cal experiència prèvia en disseny 3D.

Adreçat a:

Docents de 4t de primària a 2n d’ESO de qualsevol especialitat interessats en integrar el disseny 3D i la cultura maker a l’aula.

Programa

Introducció al disseny 3D educatiu

• Què és el disseny 3D i per a què serveix a l’aula.
• Exemples de projectes educatius.

Tinkercad: entorn i eines bàsiques

• Navegació, formes, agrupacions i operacions.
• Escala, proporcions i mesures.

Disseny com a llenguatge

• Representar idees, objectes i espais.
• Disseny d’elements curriculars (geometria, maquetes, objectes històrics, etc.)

Projectes aplicats a l’aula

• Disseny d’una activitat didàctica.
• Adaptacions per edats i nivells.

Introducció a la impressió 3D

• Funcionament bàsic.
• Preparació d’arxius i exemples reals.
• Idees d’ús a l’aula.

Metodologia

Formació pràctica i aplicada. Cada sessió combina:

• Breu explicació teòrica
• Activitats guiades amb Tinkercad
• Disseny d’una proposta didàctica pròpia
• Epais de debat i intercanvi

Avaluació

• Participació activa a les sessions
• Realització d’un petit disseny 3D
• Proposta d’activitat per aplicar a l’aula

Introducció

Com es pot vincular qualitat i inclusivitat en els processos d’aprenentatge a les aules?

Com haurien de ser les experiències matemàtiques de l’alumnat perquè l’escola asseguri a tots els infants l’accés a un currículum coherent i de qualitat?

En quin tipus de pràctiques haurien de participar si pensem l’aprenentatge des d’una perspectiva cultural i comunicativa, basada en la comprensió del món i del propi saber matemàtic?

Farem una reflexió sobre aquestes qüestions i la seva relació amb alguns dels temes transversals bàsics del currículum: el desenvolupament del sentit del nombre, la comprensió de les propietats i dels sistemes de mesura, l’espai, la forma, la resolució de problemes, la comunicació matemàtica, la representació i la modelització, i ens preguntarem pel seu sentit.

Objectius

• Promoure la reflexió sobre l’activitat matemàtica com a activitat cultural situada en contextos significatius per a les persones.
• Fer una reflexió curricular de les matemàtiques que permeti apuntar els continguts bàsics, el seu significat i les seves connexions.

Adreçat a:

Mestres educació infantil i primària

Programa

Els continguts bàsics per a l’aprenentatge d’una matemàtica de qualitat es despleguen en processos personals de construcció de significats dels infants, que es relacionen amb les preguntes importants que es fan sobre el món on viuen i amb les seves maneres de participar en les pràctiques socials i culturals de la comunitat.

Metodologia

Estructura teorico-pràctica de les sessions

Avaluació

El curs es basarà en la reflexió sobre la manera de vincular l’activitat matemàtica a la vida de l’aula i al context social i cultural. Mostrarem alguna experiències on ho podrem analitzar i aportarem alguns textos que ens poden orientar sobre la gestió de l’aula i sobre el contingut matemàtic amb la intenció de que les mestres puguin avançar i proposar projectes que puguin transformar la pràctica i la reflexió a l’escola.

Introducció

El curs pretén mostrar als participants com utilitzar la música com a eina i recurs en l’àmbit educatiu i social, a partir d’un contingut teòric actual relacionat amb la neurologia, la psicologia de la música i la musicoteràpia. Les activitats pràctiques estan relacionades amb el ritme, la veu, la cançó, el moviment, la dansa i la percussió, i es poden utilitzar tant en la vida personal com en la professional.

La música té una gran influència en les persones. Segons diferents autors, els efectes i les respostes fisiològiques que provoca són nombrosos. A continuació, s’exposen aquells que tenen una relació directa amb l’aprenentatge i el desenvolupament personal, cognitiu i social:

1. Estimula el cervell, activa àrees cerebrals i facilita la plasticitat neuronal.
2. Augmenta la capacitat cognitiva, el rendiment i la concentració.
3. Incrementa la producció d’endorfines i neurotransmissors.
4. Millora la respiració, l’oxigenació, el ritme cardíac i la circulació sanguínia.
5. Calma l’angoixa i l’estrès, i facilita la relaxació i el benestar.
6. Tonifica, millora la depressió i redueix les emocions negatives.
7. Ajuda a vincular i a cohesionar els grups de persones.

a musicoteràpia ofereix un gran potencial com a teràpia complementària en l’àmbit social, sanitari i educatiu. A diferència d’altres països occidentals propers, en el nostre context encara necessita ser més coneguda i utilitzada.

Segons la World Federation of Music Therapy, la musicoteràpia és l’ús de la música i dels seus elements per part d’un musicoterapeuta professional, amb una persona o un grup, en un procés dissenyat per promoure i facilitar la comunicació, la interacció, l’aprenentatge, la mobilitat, l’expressió i l’organització, així com altres objectius terapèutics, amb la finalitat de treballar les necessitats físiques, emocionals, socials i cognitives de les persones.

Objectius

• Saber com ens influeix la música, introducció a la Musicoteràpia.
• Com estimular el desenvolupament auditiu per afavorir el procés d’adquisició de la parla, del llenguatge escrit i de l’aprenentatge.
• Conèixer la funció moduladora de la música en les emocions i valorar la veu com a expressió de la identitat personal.
• Com reforçar les habilitats motrius, la coordinació i el ritme.
• Saber utilitzar recursos musicals per atendre la diversitat i els col·lectius en risc d’exclusió social.

Adreçat a:

Mestres, professors de música, psicopedagogs, psicòlegs, treballadors socials, educadors de carrer, terapeutes ocupacionals i altres professions relacionades amb el món educatiu i social, a qui els agradi la música o tinguin sensibilitat musical i vulguin descobrir la força de la música i de la vibració. No és necessari tenir coneixements musicals teòrics.

Programa

La influència de la música

Breu història de la musicoteràpia i de la psicologia de la música. La música en les cultures ancestrals. So, vibració i energia sonora. La música com a llenguatge simbòlic. Música i cervell. Efectes físics i psicològics de la música. La plasticitat neuronal.

Estimular amb música la llengua parlada i escrita

La música i la parla. Memòria auditiva i discriminació fonètica. Estimulació del llenguatge i de la comunicació. Jocs sonors i cançons. Musicoteràpia per a nens amb trastorns d’aprenentatge.

El món de les emocions

La intel·ligència i la gestió emocional. Emoció i pensament. Funció adaptativa de les emocions. La connexió entre el processament de la música i les emocions. El creixement personal. El silenci i la creativitat. La veu, la cançó i l’expressió del «jo».

Musicoteràpia grupal

La música com a eina de cohesió social. La música per dinamitzar grups de treball o equips de mestres. La percussió i la improvisació. El ritme i el moviment. Sincronia i connexió. La identitat sonora.

Música en l'àmbit social

’atenció>

Metodologia

Estructura teorico-pràctica de les sessions

• 9 - 9:30 h: Taula rodona: expressió d’ idees prèvies.
• 9:30 - 10:30 h: Explicació teoria
• 10:30 - 11:00 h: Dinàmiques i pràctica
• 11:00 - 12:30 h: Explicació teòrica
• 12:30 - 13:00 h:  Reflexió participativaç

Avaluació

A partir de 2 formularis, un en paper a l’inici del curs i un telemàtic al final.

Avaluació inicial: Formulari inicial amb preguntes bàsiques sobre el curs:

1. Què esperes del curs: recusos pràctics, teoria, conèixer altres maneres de fer …
2. Quina relació tens amb la música, el ball o la dansa?
3. Quin tipus de música t’agrada?
4. A casa, en la teva llar i família es cantava, s’escoltava música?
5. Toques algun instrument?
6. T’agrada cantar? Per què?

Avaluació final: Formulari, amb el Google forms, després de les 5 sessions per veure quina valoració fan els diferents participants. Cada pregunta es respon amb un nombre del 1 al 5. Les preguntes del formulari avaluen els 5 objectius previstos pel curs:

1. S’ha explicat de manera clara i entenedora el contingut teòric?
2. Trobes adequades les dinàmiques o activitats pràctiques plantejades?
3. S’han respost de manera clara i adequada les preguntes dels participants?
4. Creus que els jocs sonors i rítmics poden ajudar a desenvolupar el llenguatge?
5. En quina mesura sents que la música és un modulador d’emocions i sentiments?
6. Trobes interessant les activitats d’improvisació que s’han realitzat?
7. Les activitats exposades poden ajudar a desenvolupar i expressar la veu?
8. La informació d’aquest curs aplicada en un context laboral pot millorar la inclusió en residències d’avis o amb altres col·lectius amb risc d’exclusió social?
9. El curs t’ha despertat interès per conèixer més coses sobre el món de la música?
10. Podràs aplicar alguns coneixements o dinàmiques en la teva vida personal o professional?