Per tal que un tractament tingui la màxima eficàcia, cal un diagnòstic acurat i un pla de tractament clar. El diagnòstic de les alteracions dels peus, sempre relacionades amb la resta del cos, té diverses fases o possibilitats, entre les quals destaca l’avaluació clínica i l’avaluació instrumentada.
L’avaluació clínica del peu es fonamenta en l’observació, la palpació i en proves funcionals, sense necessitat d’instruments costosos o tècniques d’imatge. És una eina quotidiana en consultes de podologia, fisioteràpia i medicina, i és essencial per formular un diagnòstic i dissenyar un pla de tractament adequat per als trastorns del peu i de tota l’extremitat inferior.
Perquè aquesta avaluació sigui funcionalment rellevant, cal tenir en compte la complexitat del peu, i també la resta del sistema musculoesquelètic, incloent-hi tota l’extremitat inferior i la columna vertebral. Algunes recerques indiquen que, en el tractament ortopodològic del dolor de genoll (síndrome femoropatel·lar), els peus amb més mobilitat responen millor al tractament amb ortesis (1). A més, s’ha trobat una relació entre la postura estàtica del peu i la seva mobilitat, i que aquest fet pot tenir implicacions en el risc de patir certes lesions (2).
Alhora, l’avaluació ha de ser sistemàtica, senzilla, pràctica i econòmica, perquè sigui aplicable de manera rutinària.
Postura i mobilitat del peu: dues mesures diferents però complementàries
Encara que estan relacionades, postura i mobilitat no són el mateix:
- La postura estàtica del peu és la forma que adopta en posició quieta (per exemple, dret, en repòs). Tradicionalment, això incloïa classificacions segons si el peu és “pla” (volta baixa) o “cavus” (volta alta), però actualment s’utilitzen mètodes més globals i objectius.
- La mobilitat del peu fa referència a fins a quin punt les articulacions del peu són rígides o mòbils, mesurant com canvien certes distàncies (alçades, amplades…) entre posicions específiques.
Cornwall i McPoil (2011) van demostrar que les persones amb distància dorsal de l’arc (dorsal arch height) més baixa en posició estàtica, o amb l’amplada del migpeu major, tenien una mobilitat del peu més gran. També van veure que un valor alt del Foot Posture Index (FPI-6) s’associa amb una mobilitat més gran; i al contrari en peus amb postures més “supinades” (2). Per tant, per fer una valoració clínica completa, convé mesurar i tenir en compte ambdues característiques: postura i mobilitat.
Algunes eines clíniques fiables per mesurar postura i mobilitat
Aquí tens alguns dels mètodes més utilitzats, amb avantatges i evidència de la seva fiabilitat:
| Mètode | Què mesura / com | Avantatges / Evidència |
|---|---|---|
| Índex de l’altura de l’arc: Arch Height Index (AHI) |
Mesurant l’alçada dorsal del peu (dorsum height) en un punt al 50 % de la longitud del peu, normalitzant per la longitud del peu. S’aplica tant en càrrega total (bipedestació) com en descàrrega o càrrega parcial (sedestació). | L’estudi “Arch height index measurement system” va demostrar una alta fiabilitat intra- i inter-observador, amb valors d’ICC molt alts (≈ 0,96-0,99 en algunes condicions) en corredors recreacionals. També s’ha validat en poblacions especials, com nens amb paràlisi cerebral espàstica, pediàtrica i general. |
| Índex de Postura del Peu: FPI-6, Foot Posture Index |
Eina visual global que avalua sis aspectes del peu en posició estàtica: cap de l’astragal, curvatures supra i inframaleolars, posició del calcani, prominència talo-navicular, congruència de l’arc longitudinal intern, i abducció/adducció de l’avantpeu respecte el retropueu. Cada criteri es puntua de -2 a +2; el conjunt dona una puntuació entre -12 (peu altament supinat) i +12 (peu altament pronat). | El FPI-6 ha estat àmpliament validat, mostra bones propietats de fiabilitat i utilitat clínica per classificar peus en categories útils per al diagnòstic i el tractament. Estudis que relacionen FPI amb mobilitat del peu ho confirmen. |
Evidència en l’ús dels mesuraments per predir i millorar tractaments
Un estudi clínic controlat va mostrar que l’ús d’ortesis plantars ofereix un millor efecte sobre el dolor femoropatel·lar que una política d’“espera activa” (wait-and-see), i que la mobilitat del peu i la postura són factors predictors de bon resultat (1). També s’ha identificat que mesures com l’AHI o l’amplada del migpeu en càrrega/descàrrega són rellevants per anticipar quins pacients es beneficiaran més de l’ús d’ortesis.
Totes aquestes mesures han demostrat la seva fiabilitat, per la qual cosa poden ser utilitzades en l’àmbit clínic (6).
Conclusions pràctiques
- Per a una avaluació clínica completa del peu, convé mesurar tant la postura estàtica com la seva mobilitat.
- Entre els mètodes més fiables hi ha l’Arch Height Index i el FPI-6.
- Aquestes mesures no requereixen equips complexos i poden ser adaptades al context clínic habitual.
- Incorporant-les de manera sistemàtica, es millora la capacitat de diagnosticar amb precisió i de personalitzar tractaments (per exemple, ortesis, exercicis, fisioteràpia) basats en les característiques particulars del peu i globals del pacient.
Imagen
Imagen
1. Mills K, Blanch P, Dev P, Martin M, Vicenzino B. A randomised control trial of short term efficacy of in-shoe foot orthoses compared with a wait and see policy for anterior knee pain and the role of foot mobility. Br J Sports Med. 2012 Mar;46(4):247-52. doi: 10.1136/bjsports-2011-090204. Epub 2011 Sep 18. PMID: 21930514.
2. Cornwall, M.W., McPoil, T.G. Relationship between static foot posture and foot mobility. J Foot Ankle Res 4, 4 (2011). https://doi.org/10.1186/1757-1146-4-4
3. Butler RJ, Hillstrom H, Song J, Richards CJ, Davis IS. Arch height index measurement system: establishment of reliability and normative values. J Am Podiatr Med Assoc. 2008 Mar-Apr;98(2):102-6. doi: 10.7547/0980102. Erratum in: J Am Podiatr Med Assoc. 2008 Jul-Aug;98(4):277. PMID: 18347117.
4. Karataş L, Utkan Karasu A, Zinnuroğlu M. Validity and Reliability of Arch Height Index Measurement in Children With Spastic Diplegic Cerebral Palsy. Pediatr Phys Ther. 2025 Jun 30. doi: 10.1097/PEP.0000000000001218. Epub ahead of print. PMID: 40608525.
5. Escalona-Marfil C, Prats-Puig A, Ortas-Deunosajut X, Font-Lladó R, Ruiz-Tarrazo X, Evans AM. Children’s foot parameters and basic anthropometry—do arch height and midfoot width change?. European Journal of Pediatrics. 2023 Feb;182(2):777-84.
6. Escalona-Marfil C, McPoil T, Seruendo LE, Deunosajut XO, Bellmunt AP, Vicenzino B. Valores normativos para determinar un pie plano o cavo. Revista española de podología. 2019;30(1):15-23.
Carles Escalona, Professor del Grau en Podología de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa