Des de la pandèmia de la COVID-19 es parla molt més de salut mental i aquesta major visibilitat ha ajudat moltes persones a atrevir-se a demanar ajuda, un pas essencial en el camí cap a la millora.
Si avui sents que no vols continuar vivint o que ja no pots més, comença per aquí: no has de passar per això en solitud. Truca al 024, la línia d'atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat. És gratuïta, funciona les 24 hores i t'atén personal especialitzat. Si hi ha un perill immediat, truca al 112.
Potser has arribat fins aquí per entendre què et passa, o perquè et preocupa algú del teu entorn. També és un bon lloc per començar. Aquest article, signat per la psicòloga clínica Tania Estapé, t'explica què passa a la ment quan apareix el desig de deixar de viure, com reconèixer els senyals d'alerta i què pots fer, tant si ets tu qui ho està passant com si vols acompanyar una altra persona.
Si no vols continuar vivint: què està passant al teu cap
Voler deixar de viure gairebé mai significa voler morir. Allò més habitual és voler que el dolor s'acabi. Quan el sofriment s'allarga, el cervell entra en una mena de visió de túnel: les opcions s'estrenyen, el futur s'assembla cada cop més al present i costa imaginar que alguna cosa pugui canviar. És una distorsió que provoca el mateix sofriment, no una veritat sobre la teva vida ni sobre tu.
Hi ha una cosa que sí que pots fer ara mateix: posar nom al que sents. Els estudis de neurociència sobre la regulació emocional indiquen que verbalitzar una emoció, en veu alta, per escrit o explicant-la a algú, ajuda a rebaixar-ne la intensitat. No ho arregla tot, però et dona un respir per fer el pas següent.
Aquest pas pot ser petit: trucar al 024, escriure a una persona de confiança o demanar cita al teu centre de salut. Si has pensat a fer-te mal, demana a algú que t'ajudi a posar distància entre tu i qualsevol cosa que pugui fer-te mal, i procura no passar sol les hores més difícils. Les crisis més intenses solen afluixar amb el temps i amb suport, i demanar ajuda és una de les decisions més valentes que pots prendre.
L'augment dels suïcidis i la seva incomprensió: per què costa tant entendre el suïcidi
Un dels temes de salut mental més impactants és el suïcidi. Aquesta forma de morir, potser la més dolorosa i incomprensible, implica que una persona acaba amb la seva pròpia vida, tot i que l'instint humà més profund és el de sobreviure. Les xifres de suïcidis augmenten any rere any, fins i tot entre els joves, cosa que ens interpel·la com a societat.
Tendim a veure la joventut com una etapa de diversió i lleugeresa, però el sofriment pot aparèixer en qualsevol moment i per moltes raons diferents.
Cal tenir en compte que molts suïcidis poden quedar fora de les estadístiques oficials, ja sigui perquè es disfressen d'accidents o perquè les famílies, per por o dolor, amaguen la veritable causa de la mort.
Depressió i suïcidi: no volen morir, volen deixar de patir
El suïcidi sovint s'associa a la depressió, especialment en les seves formes més greus, anomenades depressions majors. Les persones amb depressió poden tenir pensaments extremadament negatius cap a si mateixes, cap al món i cap al futur, fins al punt de voler escapar de si mateixes. No és tant que vulguin morir, sinó que volen deixar de patir. En consulta, moltes persones amb depressió expressen que la vida se'ls fa insuportable i que desitgen no despertar-se l'endemà. Aquest desig de desaparèixer és una crida desesperada per deixar enrere el dolor emocional, cognitiu i conductual que les consumeix.
Un exemple il·lustratiu és el cas del conegut humorista Joan Capri, que, tot i fer riure molts, patia depressions recurrents. En una entrevista, va explicar que el seu sofriment començava cada matí, quan es despertava i entrava en contacte amb la seva dolorosa realitat.
La complexitat del suïcidi: per què no hi ha una sola explicació
Encara que la depressió està sovint relacionada amb el suïcidi, no n'és l'única causa. Altres trastorns com l'esquizofrènia, el trastorn obsessivocompulsiu, els trastorns greus de la personalitat, entre d'altres, poden generar un sofriment intens que pot portar a intents de suïcidi. Fins i tot persones sense diagnòstic previ poden tenir moments de gran desesperació que les porten a fer-se mal. Els suïcidis impulsats per moments de desbordament emocional són especialment freqüents en homes, més propensos a la impulsivitat, un tret que sovint hi ha al darrere dels suïcidis masculins.
En altres casos, la idea fa temps que hi és i la persona hi ha donat voltes durant setmanes o mesos. Per això és tan important fixar-se en els senyals i preguntar a temps.
Les hormones també poden influir en l'estat d'ànim. Per exemple, les persones en tractament hormonal, ja sigui per càncer o per problemes amb la menopausa, poden experimentar una gran labilitat emocional que les condueix a processos depressius. Un cas clar és la depressió postpart, que, tot i ser freqüent, pot arribar a casos greus que fins i tot poden acabar en suïcidi.
Desmentint mites i comprenent la gravetat del suïcidi
Les societats evolucionen lentament, i no totes ho fan al mateix ritme. No fa gaire temps, una persona que moria per suïcidi no tenia dret a un funeral dins de l'església. Encara avui dia, molts veuen el suïcidi com un acte de covardia, un «mantra» que hem de bandejar. És crucial entendre que una persona que es treu la vida ho fa perquè es troba en una situació de gran sofriment, que supera la seva capacitat de resistència.
Un altre mite és que les persones que parlen de suïcidi només ho fan per cridar l'atenció. Res més lluny de la realitat: tant les persones que ho manifesten obertament com aquelles que ho amaguen estan en perill. Un exemple clar és la «depressió somrient», on la persona, tot i semblar que està bé, amaga un profund sofriment.
Senyals d'alerta del suïcidi: què observar en tu i en els altres
Cap senyal serveix per si sol per predir res, però diversos junts, o un canvi brusc respecte a com és la persona habitualment, són motiu per parar i preguntar. Aquests són els que més convé tenir presents:
- Expressions de desig de morir: no subestimeu mai comentaris sobre voler morir o deixar de viure. Poden ser un crit d'ajuda.
- Intent de suïcidi previ: una persona que ja ha intentat suïcidar-se té un risc elevat de tornar-ho a intentar.
- Desig constant de dormir o desconnectar: si una persona manifesta que només se sent bé quan dorm o desitja dormir sovint, pot estar expressant un desig de desconnectar de la realitat.
- Coneixement d'un suïcidi proper: la notícia d'un suïcidi pot desencadenar intents d'imitació en persones vulnerables.
- Adolescència: aquesta és una època especialment sensible, durant la qual la confusió i la incertesa poden augmentar el risc.
- Aïllament i canvis bruscos: allunyar-se d'amistats i d'activitats habituals, o canvis sobtats d'ànim o de conducta.
- Culpabilitat dels familiars: la mort per suïcidi genera un fort sentiment de culpa en els familiars. És important recordar que no en són responsables.
Com ajudar algú que pensa en el suïcidi
Escolta sense jutjar
Deixa que la persona parli sense interrompre-la ni treure importància al que sent. De vegades, sentir-se escoltada ja redueix part de la càrrega. No cal que tinguis la resposta perfecta: estar present i prendre-t'ho seriosament és el que més compta.
Pregunta amb claredat
Preguntar directament, per exemple «estàs pensant a suïcidar-te?», no posa la idea al cap de ningú. Al contrari: sol alleujar, perquè la persona sent per fi que en pot parlar. Evita frases com «pensa en la teva família» o «tens molt per què viure», que poden augmentar la culpa, i no prometis guardar el secret.
Acompanya a demanar ajuda
Ofereix-te a trucar amb ella al 024, a anar junts al centre de salut o a Urgències. Si hi ha un risc immediat, truca al 112 i no la deixis sola fins que arribi l'ajuda.
On demanar ajuda
El 024 és la línia d'atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat. És gratuïta, atén les 24 hores, tots els dies de l'any, i està pensada tant per a persones que estan passant per una crisi com per als seus familiars i persones properes. Si hi ha un perill immediat, truca al 112. També pots acudir al teu centre de salut, demanar cita amb el teu metge de capçalera o anar al servei d'Urgències del teu hospital. Demanar ajuda no és un signe de debilitat: és el primer pas perquè el dolor deixi d'ocupar-ho tot.
Si has perdut algú per suïcidi
La mort per suïcidi genera un fort sentiment de culpa en els familiars i en les persones properes. És important que recordis que no ets responsable. És un dol complex, i buscar acompanyament professional és una manera de cuidar-te.
La necessitat d'una conversa oberta i de recursos adequats
Com a societat, és fonamental parlar obertament sobre el suïcidi i treballar per bandejar els estigmes. Però també és crucial invertir en recursos per prevenir-lo. La contractació de més professionals de la salut mental i l'estudi de les circumstàncies que condueixen al suïcidi podrien ajudar a reduir aquesta forma de mort tan dura i incomprensible. Tant de bo algun dia puguem viure en un món lliure de suïcidis.
Formació en salut mental i prevenció del suïcidi a UManresa
Si aquest tema et toca de prop i vols preparar-te per acompanyar altres persones, a UManresa trobaràs formació específica. El Curs d'Entrenament en la Detecció i el Maneig de la Conducta Suïcida de l'Adult Mitjançant Simulació treballa amb simulació perquè practiquis com actuar davant d'una persona en risc. Si busques una mirada més àmplia, l'Expert Universitari en Suport entre Iguals i el Postgrau en Nous Models d'Atenció en Salut Mental Comunitària aprofundeixen en l'acompanyament i en l'atenció comunitària. I si vols saber més sobre qui hi ha darrere d'aquest article, coneix la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa.
Tania Estapé i Madinabeitia, psicòloga clínica i docent de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa