Vés al contingut

Sarcopènia i envelliment: factors de risc i propostes per mantenir la força muscular

Imagen

30/09/2024

El fet d'envellir pot anar associat a múltiples problemàtiques i malalties. Una d'elles és la pèrdua de massa muscular, coneguda com a sarcopènia. Aquesta comporta una disminució de la força i, en conseqüència, de la qualitat de vida de la persona. En aquests casos, la capacitat de vèncer una resistència —és a dir, la força exercida— té una importància especial des del punt de vista de la prevenció. Per a aquestes persones, és vital poder mantenir una bona marxa, prevenir les possibles caigudes, ser capaces de pujar escales, tenir una bona mobilitat... en definitiva, mantenir el màxim de temps possible la seva independència i la capacitat per dur a terme les activitats de la vida diària (AVD) de manera autònoma [1].

En les persones de més de 80 anys, la pèrdua de massa muscular es calcula aproximadament en un 50% respecte a la població jove [2,3], i les regions més afectades solen ser les extremitats inferiors. Diversos estudis han intentat analitzar el perquè de la pèrdua de massa muscular en aquesta població. Tot i que no s'ha arribat a cap conclusió específica, sembla que hi ha diversos factors que influeixen en aquesta situació.

El principal factor de risc de pèrdua de massa muscular a edats primerenques és portar un estil de vida sedentari [3]. Els factors que no es poden modificar, i que semblen associats al fet d'envellir, són: la pèrdua d'unitats motores del múscul, la disminució del nombre de motoneurones que innerven el múscul, la reducció de la mida de les fibres tipus 2 (les fibres pròpies dels músculs de major volum i amb més capacitat d'executar força) i la menor concentració de cèl·lules satèl·lit vinculades a les fibres tipus 2 [2-5].

Tot això és rellevant perquè la força muscular s'ha descrit com un índex predictor de qualitat de vida i d'esperança de vida, o, dit d'una altra manera, la pèrdua de força i de massa muscular s'associa directament a un major risc de mortalitat [6].

Tots aquests factors, vinculats a la vellesa, es poden contrarestar amb el simple fet de realitzar, de manera regular, un programa de tonificació muscular combinat amb exercicis de tipus aeròbic. Mai no és massa tard per començar a realitzar més activitat física, ja que s'ha observat que les persones que s'inicien més enllà dels 80 anys tenen una esperança de vida 3 anys superior a les persones inactives [7]. Un entrenament específic per a aquest grup de població pot representar una millora de la condició física, especialment de la força, i això repercuteix directament en la seva qualitat de vida, millorant la qualitat del teixit muscular i, en especial, en la població més gran, convertint-se en una estratègia preventiva davant la pèrdua d'autonomia personal.

Una proposta d'activitat seria la següent:

  • De 30 a 60 minuts d’activitat aeròbica moderada 5 dies a la setmana, o bé 20-30 minuts d’activitat aeròbica intensa 2-3 dies a la setmana.
  • 12 setmanes de durada.
  • Activitat muscular, involucrant 8-10 grups musculars.
  • 3-4 sèries d'exercicis, realitzant entre 8-12 repeticions.

REFERÈNCIES:

 

  1. Häkkinen K. Ageing and neuromuscular adaptation to strength training. En: Paavo V. Komi, editor. Strength and Power in Sport. 2nd Ed. Cornwall: Blackwell Science; 2003. p. 409-425.
  2. Verdijk L, Snijders T, Beelen M, Savelberg H, Meijer K, Kuipers H, van Loon L. Characteristics of muscle fiber type are predictive of skeletal muscle mass and strength in elderly. J Am Geristr Soc. 2010; 58: 2069-2075.
  3. Faulkner J, Larkin L, Claflin D, Brooks S. Age-related changes in the structure and function of skeletal muscles. Clin Exp Pharmacol Physiol. 2007; 34: 1091-1096.
  4. Verdijk L, Koopman R, Schaart G, Meijer K, Savelberg H, van Loon L. Satellite cell content is specifically reduced in type II skeletal muscle fibers in the elderly. Am J Physiol Endocrinol Metab. 2006; 292: 151-157.
  5. Nilwik R, Snijders T, Leenders M, Groen B, van Kranenburg J, Verdijk L, van Loon L. The decline in skeletal muscle mass with aging is mainly attributed to a reduction in type II muscle fiber size. Exp Gerontol. 2013; 48: 492-498.
  6. Castillo Garzón MJ. Physical fitness is an important contributor to health for the adults of tomorrow. Selección. 2007; 17 (1): 2-8.
  7. Nascimento CM, Ingles M, Salvador-Pascual A, Cominetti MR, Gomez-Cabrera MC, Viña J. Sarcopenia, frailty and their prevention by exercise. Free Radic Biol Med. 2019; 20: 132: 42-49.

Olga Borao Soler, fisioterapeuta, docent del Grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut i coordinadora del Servei de Fisioteràpia de la Clínica Universitària de Manresa 

Afegeix un nou comentari

Comparteix a les xarxes:

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte