El logopeda és el professional que, segons la Llei d'ordenació de les professions sanitàries, desenvolupa l'activitat de la prevenció, l'avaluació, el diagnòstic i la recuperació dels trastorns de l'audició, la fonació i el llenguatge.
De la mateixa manera, l'Ordre CIN/726/2009 de 18 de març BOE que regula els requisits dels títols universitaris oficials que habiliten per a la professió de Logopeda ens diu que el logopeda ha de conèixer i ser capaç d'integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals. També cal conèixer la classificació, la terminologia i la descripció dels trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
D'altra banda, el logopeda ha de conèixer i valorar críticament les tècniques i els instruments d'avaluació i diagnòstic a Logopèdia, així com els procediments de la intervenció logopèdica. A més, ha de conèixer els fonaments del procés d'avaluació i diagnòstic, conèixer i aplicar els models, les tècniques i els instruments d'avaluació per poder realitzar l'avaluació de les alteracions del llenguatge en els trastorns específics del desenvolupament del llenguatge: trastorn específic del llenguatge, retards del llenguatge, trastorns fonètics i fonològics; els trastorns de la comunicació i el llenguatge associats a dèficits auditius i visuals, el dèficit d'atenció, la deficiència mental, el trastorn generalitzat del desenvolupament, els trastorns de l'espectre autista, la paràlisi cerebral infantil i les plurideficiències; els trastorns específics del llenguatge escrit; les discalcúlies; les alteracions en el desenvolupament del llenguatge per deprivació social i les associades a contextos multiculturals i plurilingüisme; els trastorns de la fluïdesa de la parla; les afàsies i els trastorns associats; les disàrtries; les disfonies; les disglòssies; les alteracions del llenguatge a l'envelliment i els trastorns degeneratius; les alteracions del llenguatge i la comunicació en malalties mentals; el mutisme i les inhibicions del llenguatge; les alteracions de les funcions orals no verbals: deglució atípica, disfàgia i alteracions tubàriques. Finalment, aquesta ordre diu que el logopeda té entre les seves competències, a l'apartat 3, saber utilitzar les tècniques i instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les en el conjunt de la informació.
El llibre blanc del títol de grau en logopèdia editat per ANECA el juny de 2004 i que va servir com a base per a l'elaboració de l'anterior ordre CIN/726/2009 del 18 de març BOE cita que, “a manera d'il·lustració, s'entén que són instruments d'exploració pels quals el logopeda ha d'estar capacitat: tests de tipus psicolingüístic o lingüístic, audiometries, radiofluoroscòpia, laringoestroboscòpia, electromiografia, potencials evocats, rinoscòpia, otoscòpia, laringoscòpia…”
Així mateix, el Consell de Col·legis de Logopedes d'Espanya cita al seu document de perfil professional, capítol 6 que el logopeda ha de saber “utilitzar la instrumentació (per exemple, videofluoroscòpia, electromiografia, nasendoscopy, estroboscòpia, endoscòpia, nasometry, la tecnologia informàtica) per a observar, recollir dades i paràmetres de mesura de la comunicació i deglució i altres funcions aerodigestives superiors”.
Tenint en compte tot això, i que la formació en aquest àmbit dels professionals logopedes s'ha portat habitualment de forma teòrica, però no pràctica, queda totalment justificada la necessitat d'una formació pràctica específica en l'avaluació instrumental i el diagnòstic en àmbit logopèdic de les Alteracions Bucofonatòries per desenvolupar les competències professionals que el logopeda ha d'adquirir en la cerca d'una atenció al pacient que sigui eficient i de qualitat.
Objectius del curs
- Aprendre mitjançant exercicis pràctics l'ús dels instruments d'avaluació i diagnòstic de les vies aèries i de l'aparell bucofonador a l'àmbit logopèdic: Mirall de Clar i Ziegler, depressor lingual, espècul nasal, mirall laringi, rinoscopi, espiròmetre...
- Aportar eines, tècniques i recursos per a l'examen, l'avaluació i el diagnòstic de l'aparell bucofonador: coll, cara, nas, llavis, dents, llengua, amígdales, cordes vocals, etc.
- Adquisició i desenvolupament de les competències del logopeda en l'àmbit de l'avaluació instrumental i el diagnòstic funcional de l'aparell bucofonador i de les alteracions bucofonatòries (veu, disfonia, alteracions respiratòries, disglòssia, etc.).
- Assimilar els coneixements, les eines, les tècniques i els recursos per aplicar-los en l'avaluació instrumental i el diagnòstic funcional de l'aparell bucofonador i les seves alteracions en l'àmbit logopèdic.
- Desenvolupament de les habilitats per dur a terme l’examen instrumental i funcional de les vies aèries i de l’aparell bucofonador que per>Conèixer els processos anatòmics i fisiològics de la fonació, la respiració, la parla, l'audició, la deglució...
- Conèixer les pautes d'higiene aplicades al logopeda i al pacient, així com la desinfecció i esterilització dels instruments d'avaluació.
- Conèixer el que mai no s'ha de fer i saber quan cal derivar el pacient (otorrino, odontòleg, estomatòleg...).
Organitza
Imagen
Imagen
